Estic flipant amb el Teaser de la peli del Marcel! Els amics del mundillo, ja l’heu vist tots. Els que hem seguiu i no el coneixeu al Marcel… això és una lleu pincellada del que vindrà. De moment només una mica de façana, la peli no podrà deixar de mostrar la seva bellesa com a persona.
For those who read me from outside my country … Only I get to say, this guy is my friend! I need to see the whole movie, now!
Avui he anat per segona vegada a Dandenongs. Una serra muntanyosa que hi ha a 20 kilòmetres del centre de Melbourne. Amb una alçada màxima d’uns 600 metres, té una extensió molt considerable que permet fer un munt de kilòmetres i acumular desnivell positiu, per carreteres espectaculars, entre boscos de película. A la galeria teniu una mostra de per on he passat avui.
Today I went for the second time to Dandenongs, a natural reserve, hilly, we have 20 kilometers from the center of Melbourne. With a maximum elevation of 600 meters and a huge size, you can make many kilometers and accumulate positive slope riding through the little roads as spectacular as the ones you have in the gallery.
Pren forma amb aquesta entrada una nova sèrie anomenada Melbournians. Des de Barcelona no era conscient de la quantitat de pàgines, marques, colectius que venen d’Austràlia i ara més concretament de Melbourne. Sense anar més lluny, l’altre dia anava en bici i vaig passar per davant de la “botiga” Knog que veieu a la foto. M’hi vaig apropar i no, no és una botiga, és la seu central de Knog, que jo no sabia, però que és aquí a Melbourne, a Richmond!! (un barri molt cèntric). Podria escriure molt sobre Knog, especialment sobre les seves llums. Per als qui no les conegueu, us recomano que us feu una volta per la seva web. Jo en tinc unes i estic sorprès per que tot son detalls pensadíssims. A banda de que son lleugeres, donen molts lumens, molta autonomía, son estanques a l’aigua, tenen molts modes d’intermitència diferents… han pensat en coses que ningú més hi ha pensat. Tonteries com que es carreguen amb USB però directament s’endolla la llum a l’ordinador, sense cables que pots perdre al 3r dia. Tenen un mode de magarzemetge per no fer malbé la bateria si l’has de guardar més de 3 mesos, en que ella sola es descarrega fins als volts òptims de magatzematge, per endollar-la has d’apretar 2 segons així evites encendre-la sense voler quan la dus en una bossa o similar… la seva política medioambiental és perfecte, envoltoris mínims, tot fet amb material biodegradable, plàstic fet amb sucre de canya, tinta de soja… podria continuar molta estona. No us vull aborrir. Aquesta nova línia em té el cor robat!!
I keep myself surprised by the amount of products, groups, shops, websites that are Australian, particularly from Melbourne, which I had not heard of it until I got here. Knog is one example. The other day I passed by what I thought was a store Knog, but it was his headquarters! Turns out they’re from Richmond, a suburb located centrally in Melbourne.
Knog lights on I can only say good things. Products with a nice design, perfect performance, full of witty and thoughtful solutions, in addition to a strong environmental policy, of truth, of the convinced. Knog Love.
No som conscients de la sort que tenim els Barcelonins fins que sortim de casa amb una MountainBike a la butxaca. Collserola no té preu i cap altra ciutat del món que jo conegui, té res semblant. A Melbourne hi ha una moguda ciclista que li dona milions de voltes a la de Barcelona, però pobrets mountainbikers, ho tenen complicadet. Ahir vaig fer la primera intentona en un parc urbà, estil Montjuich, però va a la vora del riu i és totalment pla. Vaig trobar singletracks xulos i estava tot molt engangat i tenien el seu punt divertit i tècnic, però em va costar trobar continuitat. Sovint es troba amb un carril bici asfaltat idílic que va pel riu i dona la volta a la ciutat, continua per la costa fins a completar els 120 kilòmetres que fa el seu recorregut, sempre perfectament marcat, net i asfaltat… be, finalment ahir vaig poder completar 40 km des de casa en total, 15 dels quals sobre asfalt, la resta single track estret i tot plà. Per matar el gusanillo, no està mal, però no tens sensació d’haver fet Mountainbike de veritat. Aquí tothom em diu que per això, el més a prop és You Yangs, que està a 50 kilòmetres de Melbourne per una autopista recte meravellosa. És un parc natural que té 2 bike parks en el seu interior. Com ho sentiu. Aquí són tots tant educats i respectuosos que pot conviure una zona de reserva de la fauna i la flora amb un MountainBike Park. Avuí hi he anat. Es tracta de 40 kilòmetres de singletracks perfectes repartits en 2 zones diferenciades. Una zona, Kurrajong, conté 4 tracks i està ubicada en el sí d’un gegantí bosc d’eucalíptus petits, és bàsicament pla, el terreny és una mena de saulò humit amb força bon grip i son tracks que van fent voltes, amb mil curvetes, esquivant arbres, algun minisalt… Hi ha un “Junction Track” que connecta les dues zones, llarg, tècnic i amb desnivell i et deixa a Stockyards. En aquesta segona zona hi ha 11 tracks, tots tenen desnivell i alguns d’ells son directament trams de descens, altres baixades molt tècniques, fins a baixades-pujades divertides. Aquí la vegetació és totalment diferent, sembla de vegades una laurisilva, però a vegades hi ha una pineda, de cop sembla la sabana sudafricana… En qualsevol cas, 100 singletrack perfectes, amb mil hairspins peraltats, saltets, saltots, rockgardens de més o menys embergadora… un autèntic parc d’atraccions per a mountainbikers. Només 3 peròs. Si vols fer molts kilòmetres has de repetir tracks, fer desnivell és gairebé impossible i no tens sensació d’estar a la muntanya per que es nota massa la ma de l’home. Parò és molt divertit.
While I see right away that Melbourne has much more cycling culture and a lot more people bike around the city and rides road bikes than in Barcelona, but in terms of mountain bike have it much worse than us. How fortunate we are to have Collserola! This week I plan to go mountain biking and find the right places. Yesterday I went to the Fairfield Park and ended up doing 40 km and I found fun singletrack, it is a city park, with numerous interruptions of asphalted sections. Obeying the recommendations, today I went to You Yangs, a mountainbike bike park that is within a natural park. It has about 15 tracks spread over 2 areas, one flatter and affordable and other area lot more mountainous with tracks of medium to very advanced level. These two areas are connected with a fun and fussy at some point Junction Track. Overall I was very pleasantly surprised. It is 100% singletrack, perfectly designed, with perfect banked hairpins, jumps of all sizes, rock gardens all the difficulties … is a real park for mountainbikers, but too short and perfect, I’d say. Comparing it always Collserola, of course!
Disculpeu el perllongat silenci. Pels qui no ho sabieu encara, m’he mudat de Barcelona a Melbourne i ha estat un procés laboriós. Així doncs, aquí teniu el primer post des de les antípodes i va dedicat a una de les botigues més maques en les que he estat mai. Northside Wheelers! Un petit espai fantàsticament decorat amb maillots, gorres, quadres de bici antics i infinitat de roba finíssima de petites marques desconegudes per nosaltres com SAS, Pedla, 4Shaw o Attaquer… i altres molt conegudes ja com Rapha, Kask… Aquesta botiga és el plató dels The Bike Lane de CyclingTips.
Just arrived in Melbourne, Australia, the first store I visited I was very pleasantly surprised. Northside Wheelers is a small space beautifully decorated with a strong European flavor, with vintage bike frames, jerseys, caps and a selection of cycling clothing from very unknown small brands in Barcelona, as 4Shaw, Pedla, Ataquer or State and Search .. . living with the ubiquitous Rapha. A delight!
Em declaro fan de The Bike Lane, un “canal de vídeo” d’actualitat ciclista, entrevistes, reviews de material…, que han encetat, ara fa uns mesos, la gent de Cycling Tips, una web molt recomanable, amb un munt d’artícles interessantíssims (Tips), que està creixent molt ràpidament i que casualment, ara descobreixo, que la fan des de Melbourne, Australia. Cycling Tips i The Bike Lane, és sinònim de profunditat en l’enfoc i sensibilitat i gust per l’estètica.
I declare myself a fan of The Bike Lane, a “video channel” with cycling news, interviews, equipment reviews…, that started a few months ago by Cycling Tips people. Cycling Tips is a highly recommended site that is growing very quickly and incidentally, I now discover, that make from Melbourne, Australia. Cycling Tips and The Bike Lane is synonymous with depth in approach and sensibility and taste for aesthetics.
BunchRideFinder és una eina interesantíssima i especialment útil per tots aquells ciclistes que canvien residència o que viatjen i volen arribar i poder pedalar en grup. Es va originar a Australia, i és on hi trobareu més activitat, però es va extenre primer pel món anglosaxó i ara ja començen a publicar-se punts de trobada a Europa, Sudamèrica… Això pot arribar a fer-se molt gran, eh?
BunchRideFinder is an interesting and particularly useful tool for those cyclists who change residence or those who travel a lot and want to arrive to a new location and find a bunch to ride with. It originated in Australia, and is where you will find more activity, but is being extended first by the Anglo world and start running now meeting points in Europe, South America … This can end up be done very big, eh?
Jo, de vellet, podria ser com en James! Éll ha decidit col·leccionar una bicicleta de cada època per que aquest llegat quedi per les generacions futures. M’encanta la seva iniciatuva, i la casa, el taller, la camioneta… i el James!
I could be like James, when I get old! He has decided to collect a bike from every time to make this legacy left for future generations. I love his initiative, and the house, the workshop, the pickup … and James!
Els que esteu connectats a l’actualitat “blogera” ciclísta, ja haurau vist aquest vídeo, i fa dies. Però no me n’he pogut estar de publicar-lo. Heu vist mai tanta concentració de bon rotllo, bon gust i estil, en equipacions i bicis? Disfruteu d’aquesta sortideta pels voltants de Los Angeles de la mà de la gent de Mudfoot.
I know that you who are currently connected to the “bloggers” cyclists scene, you have seen this video days ago, but still, I could not help post. Have you seen such concentration of good vibes, good taste and style, in kits and bikes? Enjoy this ride around Los Angeles courtesy of Mudfoot people.
Estem d’enorabona. Hi ha unes quantes marques de roba de bici de nova fornada, amb estètica fina, disseny acurat, tria de materials estudiada… i una de les que han aparegut més recentment i que més m’agraden és Chapeau! M’encanta aquest Cafe Cycling Grey Jersey, així com la Merino Base Layer i els Arm i Leg Warmers. Digne de destacar és la política de preus continguts i assumibles per la majoria de ciclistes. També és interessant el coulotte amb tirants que presenta 2 models de badana, la verda, per un ciclista amb posició cicloturista, més aixecat o la badana vermella per a ciclistes amb posició racing. Estic a punt de fer una comanda!
We are in luck. There are a few brands of bike clothes newly made with fine aesthetics, careful design, very thought choice of materials … and one that have emerged more recently and I like it the most is Chapeau! I love this Cafe Cycling Jersey Grey and the Merino Base Layer and Arm and Leg warmers. Worthy of note is the adjusted pricing, afordable to the majority of cyclists. Also interesting is the coulotte with 2 models of chamois, the green for cyclist with upright position or red chamois for cyclists with racing position. I’m about to place an order!
L’escena ciclista a Londres està vivint un moment de creixement deliciós. No pretenc fer un glossari ni una guia ràpida, però és la ciutat que acull events com el Tweed Run, on hi ha molta cultura de bicicleta urbana o commuting, on hi ha botigues tant especials com Brick Lane Bikes, Tokyo Bike, cafès ciclistes com look mum no hands!, hi tenen els seus estudis framebuilders com Tom Donhou, Rapha hi té una botiga i un Cycle Club… Hi ha una botiga que m’encanta i que estrena web aquests dies. I si voleu aprofitar el pont de l’1 de maig i passar-hi el cap de setmana, aneu fins a l’East i assistiu a l’Spin London i torneu per explicar-m’ho! Una mega fira-festa de la bici urbana on veureu que el llistat anterior no és ni l’1% de les marques, botigues, espais i events ciclistes que s’estan coent a Londres ara mateix.
The cycling scene in London is experiencing a growth delicious Not making a glossary or a quick guide, but it is the city that hosts events such as Tweed Run, in heavy urban bicycle culture or commuting, with shopping as special as Brick Lane Bikes, Tokyo Bike, coffees cyclists like look mum no hands!, have their studios framebuilders like Tom Donhou, Rapha has a shop and a Cycle Club … There is also Tokyo Fixed, a store that I love that website debuts these days. And if you want to take advantage of May 1st holiday and spend the weekend there, go to East and visit the Spin London and returns to tell me! A mega urban bike show where you will see that the above list is not even 1% of the brands, stores, spaces and cycling events that are living in London right now.
Fa 2 anys vaig tenir el plaer de ser dels pocs que varem prendre part a la primera Marxa Sportful-Arueda i des d’aleshores no me l’he pogut treure del cap. Tenia moltes ganes de tornar-la a fer per tornar a travessar aquells paissatges agrestes, per carreteres poc o gens transitades i anar veient pobles blancs enfilats entre el verd de les estepes i el blau del mar. Però les condicions meteorològiques que es van aixecar diumenge passat no van engrescar a apartar la mirada de la carretera per mirar lluny. Fred a la línia de sortida, en seguida s’hi va sumar la pluja, que va fer acte intermitent de presència, però el que segurament va ser el més sorprenent per la majoria va ser el fort Gregal. Vent del Nordest, fred i humit que en alguns moments bufava tant enrabiat que costava mantenir-se sobre de la bicicleta. Aquest diumenge varem presenciar l’altra cara del paissatge mariner empurdanès, la cara més crua, diria jo. El recorregut, la organització i el tarannà de la marxa, immillorables.
Since I rode the first edition of the Sportful-Arueda Grandfondo, I really wanted to re-do it to get back through those wild landscapes, lonely roads between embedded white villages among the green of the steppes and the blue sea. But the weather that occurred last Sunday encouraged not lift the head to look away. Was cold in the starting line, then joined the rain that showed up intermittently, but what was probably the most surprising for most was the strong Gregale. North East wind, cold and humid that, at some moments, was blowing so furiously which cost stay on the bike. This Sunday we witnessed the other side of the seascape. The crudest face, I think. But the route, the organization and the character of the ride, unbeatable.
El passat diumenge Gravel Magazine va organitzar la primera Gravel Ride. La Segarra va ser la comarca triada i la mítica Panadella el punt de trobada. Els més de 40 assistents no varem parar d’exclamar l’enorme sorpresa que experimentavem constantment mentre rodàvem per aquelles fantàstiques pistes envoltades de paisatges oberts, colorits i tranquils, i esquitxades de majestuosos però oblidats poblets. Ningú teniem ni ideia de que tinguéssim aquest paradís del Gravel tant a prop. Des d’aquí, moltes gràcies Eliseu per aquella gran jornada i per donar-nos a conèixer aquesta disciplina ciclísta. A sota, la segona gran sorpresa de la jornada, una petita mostra del magnífic reportatge que el fotògraf Adrià Zamel va fer de l’event mentre pedalava amb nosaltres amb la camara al coll.
Thanks to Eliseu Climent of Gravel Magazine, we enjoyed this past Sunday, the first Gravel ride held in our land, more specifically, in la Segarra. Thanks also to the great photos that Adrià Zamel shot with Leica M8 that hung around his neck for the entire ride.
Hi ha poques evidències gràfiques, però fa dues setmanes vaig participar al Campionat d’Europa de Single Speed que es celebrava a Sant Gregori. La gent de BiciOci, esplèndida com sempre, es va dedicar en cos i ànima en la organització d’un cap de setmana farcit d’activitat. Una sortida nocturns de benvinguda el divendres, un recorregut espectacular per a la cursa del campionat del dissabte pel matí i un traçat de película per la pedalada matinal de diumenge. Em costa escriure-ho, però podria estar entre les sortides de bici més maques que hagi fet mai. La tarda de dissabte va ser dedicada a les activitats freaks d’un campionat d’aquesta índole, com el campionat de llençament de bicis. Un cap de setmana memoràble en molt bona companyia.
There is little graphical evidence but two weeks ago I took part in the Single Speed European Championships in Sant Gregori. People BiciOci, splendid as ever, waste tones of energy organizing a weekend full of activity. A night ride on Friday as a welcome, a spectacular route on Saturday morning’s championship race and a stunning ride for Sunday morning . I can hardly write, but could be among the most beautiful bike ride I’ve ever done. Saturday afternoon was dedicated to a championship freaks activities of this kind, as the bike shot championship. A memorable weekend in very good company.
Uf, no em pot agradar més el nou prototip de ciclocros de Giant!! Equipada amb el nous frens de disc hidraulics SRAM Red, amb bieles XXI i amb eix de 15mm al davant!! I no tot és questió de tecnologia, estèticament també m’enamora!
Ugh, I am in love with the new Giant cyclocross prototype! Equipped with the new hydraulic SRAM Red disc brakes, with XXI cranks and 15mm thru-axle! And it’s not all about technology, I also aesthetically in love!
Un dels framebuilders anglesos de nova fornada que més m’agraden per fi ha fet pública la seva web. M’encanta el treball sempre fi, curós, sobri i equilibrat del Ricky Feather.
One of the new breed of British framebuilders I like most has finally made public his web. I love Ricky Feather’s work, which is always fine, careful, sober and balanced.
Meravellosa la imatge d’aquesta botiga de bicis de Denver, CO. I sobretot, el seu Tumblr i el seu Instagram no tenen desperdici. No pot ser més de la meva corda! Gust per les fotografies precioses de localitzacions extraordinàries, pels productes fets amb carinyo i amb sentit estètic, i gust i cura per l’artesania. Lovely.
Wonderful image of this bike shop in Denver, CO. And above all, his Tumblr and Instagram have no waste. they care and appreciate everything I like! Taste for beautiful photographs of extraordinary locations, products made with love and aesthetic sense and love of craftsmanship. Lovely.
Ja hem vist algunes clàssiques d’un dia i alguna ha estat notícia i ens ha deixat imatges impactants, però demà comença la gran festa amb el Tour de Flandes, i diumenge que ve continua la festa amb l’altra gran entre les grans, la París-Roubaix. Sempre he tingut la sensació al veure-les des del sofà de casa que aquesta segona té més repercussió mediàtica, ha estat sempre més espectacular televisiva-ment parlant, amb edicions amb grans escapades, d’altres amb grans sprints, victòries mítiques com les de Museeuw, l’edició del pas a nivell… i sempre amb l’emotivitat del final al mític velòdrom, però des després d’haver tingut el plaer de fer les dues marxes cicloturistes del dia abans i haver pogut pedalar ambdós circuits i haver pogut gaudir en directe de la cursa dels pros, em quedo, sense cap mena de dubte amb De Ronde van Vlaanderen! Ambdues experiències molt recomanables. Si voleu experimentar la duresa descarnada del Pavé, sens dubte, la vostra és la París-Roubaix Challenge. A Ronde van Vlaanderen Cyclo, en canvi, el pavé es passa més lent i castiga molt menys, i sobretot, és un cap de setmana de festa nacional. Tot el país surt al llarg del recorregut a animar, els bars s’omplen de gent de tot gènere, edat i fesomia, que animen com a bojos davant de teles o pantalles gegants esperant a que arribin al seu poble per sortir a animar-los en directe. És una experiència que qualsevol ciclista ha de viure un cop a la vida.
We have seen some one day classic races and one has made headlines and left us images, but the big feast starts tomorrow with the Tour of Flanders, and the party continues next Sunday with the other great among the great, the Paris-Roubaix. I always had the feeling, when viewed from the couch at home, that the latter has more media coverage, has always been more spectacular, televise speaking, editions with great breakaways, some with big sprints, mythical victories such as Museeuw’s, the years of the rail barrier… and always end with the emotion of the legendary velodrome, but having had the pleasure of doing two stage for touring cyclists a day before and being able to pedal both circuits and have been enjoying the race live from the pros, I remain, undoubtedly, with De Ronde van Vlaanderen! Both experiences are highly recommended. If you want to experience the stark harshness of pavés undoubtedly your race is the Paris-Roubaix Challenge. In Cyclo Ronde van Vlaanderen, however, passes the pavé slower and much less punished, and above all, is a weekend national holiday. The whole country goes along the route to encourage, the bars are full of people of all gender, age and appearance, cheering like crazy at the TVs or big screens waiting the peloton come to his village to encourage them live on the streets. It is an experience that any cyclist should live life once.
L’Ian S walton és el fotògraf, afincat a Barcelona, que hi ha al darrera de The Musette, un fantàstic web de fotoperiodisme molt especialitzat en ciclisme de carretera. L’Ian treballa regularment per revistes internacionals com Bicycling Magazine, The Outdoor Times, The Ride Journal. Aquí teniu una miniostra del seu seguiment de la Volta a Catalunya que acabem de presenciar.
Ian S Walton is the based in Barcelona photographer behind The Musette, a beautiful photojournalism site quite specialized in road cycling. Ian works regularly for magazines like Bicycling Magazine, The Outdoor Times, The Ride Journal. Here’s a small taste of its follow of the Volta a Catalunya we have just experienced.
No m’en puc estar de fer ressó de la magnífica cursa que les dues parelles de l’equip Buff Internacional han signat a la Cape Epic 2013 que va acabar ahir. Atenció que la parella formada pel Joan Llordella i el Marcel Zamora han acabat els 14ens a la general. Top 15. Per que us feu una ideia del que vol dir, els 13ens han estat la parella de l’equip Scott-Swisspower formada per Nino Schurter (Campió del món al 2012 i medalla de plata a Londres 2012) i Florian Vogel. Moltes felicitats també per la parella David Rovira i Pau Zamora per la seva 45ena posició. I també per il·lustrar què significa fer el 45 en aquesta Cape Epic, sapigueu que la parella que ha acabat en la 40ena posició era la formada per Urs Gerig i el 3 vegades campió del món de MTB, Thomas Frischknecht! Felicitats nanos! Sou molt grans!
I need echoing the superb race that the two International Buff couples have signed in the Cape Epic 2013 that ended yesterday. Note that the couple formed by Joan Llordella and Marcel Zamora have finished in 14 place overall. Top 15. To give you an idea of what does it mean, you must know that the 13 has been the couple of Scott-Swisspower team formed by Nino Schurter (World champion in 2012 and silver medal in London 2012) and Florian Vogel. Congratulations also to David Rovira and Paz Zamora for his 45 position. And to illustrate what means to do the 45 on the Cape Epic, know that the couple that finished in the 40th position was formed by Urs Gerig and the 3 times MTB World Champion, Thomas Frischknecht! Congratulations guys! You are great!
Fa uns dies es va celebrar una de tantes casi anònimes curses de Gravel dels EUA. La Gran Fondo Ephrata, 80 milles per trams d’asfalt trencat i pistes en molt bon estat de l’extrem nord-oest d’aquell enorme pais. Aprofito la foto de sota per presentar-vos al José Mandojana, fotògraf, que malgrat el nom, és de Seatle, WA., qui de tant en tant fa fotos amb temàtica ciclista. El que m’ha motivat més a publicar aquest post, ha estat la música del vídeo. Hurt . Una cançó que m’encanta com fa aquí Johnny Cash.
A few days ago there was another of many Gravel races in the U.S.. The Gran Fondo Ephrata, 80 miles in broken asphalt sections and tracks in good condition of the northwest corner of this vast country. I take the photo below to present Jose Mandojana, photographer, who despite the name, is from Seattle, WA., who occasionally makes cycling pictures. What has motivated me more to publish this post, was the music in the video. Hurt. A song that I love such as Johnny Cash does here.
Enguany hauré de fer molta bicicleta de muntanya si no vull morir a la Mongolia Bike Challenge, així que miraré de fer algunes curses llargues del nostre calendari. La primera a la que m’he inscrit és la Terra de Maquis! Cursa de 230 km amb 6.500 m de desnivell + en dues etapes que ressegueixen tots els corriols del Bages. No sé si tots, però mes del 70% del recorregut és de corriol. Fa dos anys vaig tenir el plaer de fr un reconeixement d’un tram de 50 kilòmetres del recorregut i vaig al·lucinar de lo maco, tècnic, divertit i dur que va ser. És una cursa organitzada amb molta cura i passió pel OutCat club amb la col·laboració estreta de tota la comunitat de la comarca que es volca i ajuden a desbrossar camins, descobrir corriols. Una petita joia ben a prop de casa!
This year I will have to do a lot of mountain bike if do not want to die in the Mongolian Bike Challenge, so I’ll try to do some long races in our calendar. The first one that I have enrolled is Terra de Maquis. A 230 km race with 6,500 m of + altitude in two stages walking all singletracks of Bages. I do not know if all, but more than 70% of the route is singletrack. Two years ago I had the pleasure make a recognition of a section of 50 kilometers of the route and how beautiful, technical, funny and hard it was! It is a race carefully and with lots of passion organized for OutCat club with the close collaboration of the entire community of the region that is rolling over help cleaning paths, finding trails. It’s a little gem close to home!
Son dies de curses dures. Hem vist una Milan-San Remo molt dura per la climatologia, uns quants bons amics estan patint la duresa de les primeres etapes de la Cape Epic, però mireu que s’acaba de presentar! La segona edició de la World Cycle Race! A diferència de l’any passat qe només sortia de Londres, també es pot sortir de Singapur o d’Auckland. Però les normes bàsiques són les mateixes. Atenció! Sortint d’un d’aquests 3 punts, cada corredor haurà de recòrrer 29.000 km al voltant del planeta per tornar al punt de sortida, sense tornar sobre si mateix i passant per dos punts a les antípodes del punt de sortida. És una cursa d’una sola etapa, on el rellotge funciona continuament fins que els corredors han donat la volta al planeta i tornen al punt de partida. Hi haurà categoria amb assistència y en autosuficiència! Brutal, no?
We have seen a hard Milan-San Remo because of the weather and several good friends are suffering hard the early stages in the Cape Epic, but look what has just been presented! The second edition of the World Cycle Race! Unlike last year that just came out of London, you can also leave Singapore or Auckland. But the basic rules are the same. Attention! Leaving one of these three points, each rider must travel 29,000 km around the planet to return to the starting point without turning on itself and passing through two antipodal points of exit point. It is a single stage race, where the clock runs continuously until the runners have been around the world and return to the starting point. Categories will be assisted and self-sufficiency! Brutal, no?
Avui em ve de gust parlar de Whisky Parts Co, una nova marca americana de components lleugers de fibra de carbono, manillars, forquilles i en breu, rodes. Sempre en color negre i amb aplicació molt sòbria i subtil de la imatge corporativa. Només amb aquesta descripció podria semblar que parlo d’Enve, però Whisky Parts Co ha apostat per components per a un altre perfil de ciclista i bicicleta. Només té 2 manillars, un de muntanya ample per 29 i un de carretera compact. La gama de forquilles és molt àmplia i és on es nota més la seva aposta per modalitats en plena expansió com el ciclocross, el gravel, la carretera de viatge o per llàrgues distàncies en carreteres trencades (rotllito continental de Rapha)… ja que aposta per forquilles amb rosques per disc tant en carretera com en ciclocross. Té 3 models de forquilla rígida de muntanya sempre per 29″. La novetat és que tant per carretera, com per ciclocross com per muntanya, té un model amb eix passant de 15mm. De moment no estan molt presents però en breu les començarem a veure en muntatges de bicis americanes.
Today we are happy to talk about Whisky Parts Co, a new American brand of lightweight components of carbon fiber; handlebars, forks and wheels soon. Always in black and very sober and subtle application of the corporate image. Only this description might seem to speak of ENVE, but Whisky Parts Co has committed components to another rider profile and bicycle. In its wide range of forks note its commitment booming modalities. All mountain forks are for 29″ and both the road, cyclocross and mountain, always disc brake and in the 3 cases they offer a model with 15mm thru axle. Currently there are not very present in Europe but briefly start seeing in complete American bicycles.
La gent de Pedal Born Pictures ha presentat Singletrack High, un documental que fa un seguiment d’un grup de ciclistes que , atenció, competèixen a la NorCal High School Cycling League. Si, un circuit de curses de MTB per a xavals d’instituts que organitza, atenció una altra vegada, la NICA, la National Interscholastic Cycling Association. Això si que és promoció del ciclisme entre el jovent! Aquí no crec que mai arribem a tenir res semblant.
Pedal Born Pictures people has presented Singletrack High, a documentary which keeps track a group of cyclists, attention, competing in the NorCal High School Cycling League. Yes, an MTB racing circuit for kids in schools organized, attention again, by NICA, the National Interscholastic Cycling Association. This really is promoting cycling among young! I do not think that we never have anything like this in Spain.
De curses de MTB per etapes n’hi ha moltes. Per aquestes contrades la Cape Epic i Titan Desert son les més conegudes i han esdevingut imprescindibles per a tots els aficionats. Però n’hi ha moltes més. Personalment em decanto per aquelles de mides més reduides, amb més contacte humà, amb un segell de personalitat més acusat i amb menys luxes. D’aquesta segona categoria i ben aprop tenim la Transpyr. La Mongolia Bike Challenge potser és un extrem d’aquestes aventures per etapes, però a jutjar pel vídeo i del que he llegit, la Breck Epic podria ser la següent de la llista. Singletracks i més singletracks a les Rocky Mountains de Colorado. Mireu el vídeo. Sobren les paraules.
There are many stages MTB races. For around here the Cape Epic and Titan Desert are the most popular and have become essential for all fans. But there are many more. Personally I prefer those smaller, with more human contact, with a hallmark of personality more pronounced and less luxury. In this second category and very close to home we have the Transpyr. The Mongolia Bike Challenge is perhaps one end of such adventures in stages, but judging by the video and what I’ve read, the Breck Epic might be the next on the list. Singletracks and more singletracks in the Rocky Mountains in Colorado. Look at the video. Words are unnecessary.
Sembla que s’ho passen bomba aquest parell amb les Rocky Mountain Element de Cross country amb 120mm de recorregut!! El bosquet fa molt, també!
It seems that these two guys are having great time with Rocky Mountain Element Cross country with 120mm travel! The scenery also helps!
Per culpa d’una lesió em veig obligat a fer “rodillos” i m’aburreixo com una ostra!! No dec ser un cas aïllat per que no paro de veure productes, DVDs i Vídeos per veure mentre fas corrons i que fan que no t’aburreixis, però sobretot fan que realment entrenis. Aquest de sota n’és un de publicitari, molt divertit, dels que venen a Three Legs Cycling.
Because of a lesion I am forced to do “rollers” and bored me to tears! I must not be an isolated case that I keep seeing products, DVDs and videos to watch while you train with turbotrainers to make it more fun, but above all they make you really train. This one below is a very funny advertisement, of the Three Legs Cycling products.
Segona entrega de la sèrie dedicada a fotògrafs especialitzats en ciclisme dedicada al veterà britànic Geoff Waugh. Passejant per la seva web et pots remuntar al mundial de MTB del 1993, i pots fer el camí fins als nostres dies passant de mundial a mundial. Toca tant la MTB, com la carretera com el ciclocros, sempre amb un enfoc de reportatge del món de la competició, però captant fets inesperats, inclús divertits, però sempre amb una qualitat estètica inqüestionable. Una meravella, al meu entendre.
The second delivery of the series dedicated to specialized photographers in cycling focuses on the British, Geoff Waugh. Walking through its website you can trace the 1993 MTB World Champs, and you can make your way to the present day walking through almost all World Championships. Touch both MTB and road and cyclocross, always with a focus on reporting the the pros side, but capturing unexpected events, even funny, but always with an undeniable aesthetic quality.
Quina aventura més maca la d’aquests dos romàntics, autosuficients, que es proposen creuar, de sud a nord les Shetlands Islands, amb Brompton i… mireu, mireu!
What a beautiful adventure of these two romantic, self-sufficient, they propose crossing from south to north Shetland Islands, in Brompton and … look, look!
BalloonCollector 